Deja un comentario

Escacs, de joc mil·lenari a eina pedagògica

Per què fem escacs a l’escola Mar i Cel com assignatura?

De mica en micaajedrez-en-el-aula els escacs és van fent un lloc dins l’àmbit escolar com a eina educativa, sobretot a partir de l’any 2012, a causa de la resolució del parlament europeu a favor d’introduir els escacs a les escoles com assignatura obligatòria. Recentment Gary Kasparov (el millor jugador de la història) va reunir-se amb alts càrrecs del Ministeri per donar un impuls a aquesta iniciativa al nostre país. A Catalunya la Generalitat va encetar al 2013, amb la col·laboració de la Federació Catalana, el projecte «escacs a les escoles», on uns 140 centres educatius van impartir classes d’escacs a nens de 2n de primària durant una hora setmanal en substitució d’una de les classes de matemàtiques. Posteriors estudis realitzats en alguns d’aquests centres han demostrat que el nivell dels nens, tot i fer una hora menys de matemàtiques, havien millorat en aquesta matèria de forma significativa. L’objectiu bàsic de la incorporació dels escacs a les escoles no és crear grans jugadors, sinó ajudar a pensar als nens i a millorar les seves capacitats.

Els beneficis de l’aprenentatge i pràctica d’aquest «esport intel·lectual» són molts i àmpliament reconeguts:

1.– Els nens que juguen a escacs desenvolupen més la seva intel·ligència i aconsegueixen millors resultats acadèmics, principalment en matemàtiques i comprensió lectora.

2.– De les 8 intel·ligències de Howard Gardner, els escacs desenvolupa la lógica- matemàtica, la lingüística, l’espacial, la intrapersonal i la interpersonal.

3.– Entre les aptituds i valors que es milloren podem destacar: la memòria, la concentració, el raonament lògic, la planificació, la previsió de conseqüències, la responsabilitat, l’autocrítica, la creativitat, la paciència, el respecte per les regles, etc.

4.– Durant la partida d’escacs l’aprenent s’enfronta en cada jugada a múltiples alternatives i a la necessitat de respondre a l’amenaça de l’adversari i a plantejar al seu torn una amenaça al rival. Això fa que hagi d’analitzar múltiples alternatives de respostes i sintetitzar quina és la més apropiada, desenvolupant així un pensament crític.

5.– Els escacs generen responsabilitat en la presa de decisions, ja que el jugador es fa càrrec de cada jugada que realitza. Durant la partida, el nen s’enfronta a diferents problemes pels quals ha de definir i aplicar una estratègia de solució. Com el temps és un factor limitant en les partides d’escacs han de prendre importants decisions sota pressió de temps.

6.– La formació del pensament científic és un requisit indispensable del món contemporani. Els escacs poden convertir-se en un eficaç col·laborador d’aquesta formació; implica una constant posada a prova d’hipòtesi que haurà de verificar o descartar; suposa l’aplicació d’estratègies en funció d’un objectiu a aconseguir.

7.– L’aplicació social en determinats entorns de gran complexitat (centres escolars conflictius, barris marginals, entorns familiars problemàtics, centres penitenciaris…) ha estat especialment exitosa degut a la seva eficàcia integradora al generar en les persones la «transferència» d’habilitats i pautes del món dels escacs al real. També afavoreix a la integració i igualtat, ja que en els escacs no és important ni l’edat, ni la nacionalitat, ni l’idioma ni l’escala social. Davant d’un tauler tots som iguals.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: